Les peces audiovisuals que has visionat són el resultat d’un taller de Pedagogia Audiovisual basat en la reflexió al voltant de l’apoderament juvenil. Al llarg de tres mesos la Damaris, el Jaume, la Daniela, el Sebas, la Cristina i el Mohammed van participar conjuntament en diferents sessions per posar imatges i sons a les seves vivències. Vols conèixer els passos que van seguir fins arribar a les peces? Fes-te teu el webdoc HEBE: participa i comparteix les teves experiències d’apoderament.

Posarem imatges i veus a l’apoderament a partir de peces breus (tres minuts màxim de duració) basades en:

1. Autoretrat sobre la qüestió de l’apoderament.
2. Retrat d’un personatge que ha estat fonamental en el procés d’apoderament.
3. Espais que han intervingut en el procés d’apoderament.

Les tres perspectives d’apoderament del webdoc HEBE responen al plantejament del Projecte d’investigació HEBE, basat en l’anàlisi d’espais, moments i processos d’apoderament.

Reflexiona i discuteix en grup sobre quin ha estat el teu procés per espavilar-te. Identifica aquelles persones, espais i moments de la teva vida en les que has sentit que adquiries la capacitat de prendre decisions de cara al futur. Comparteix la teva experiència individual amb la resta del grup i escolta la dels altres per tal de posar-les en diàleg. Mirant i escoltant a l’altre es construeix un primer pensament col·lectiu.

Fer imatges és fàcil, el difícil és aprendre’n l’emoció que les fa úniques. Plantejar una selecció de múltiples i diferents fragments fílmics que puguin ser una guia pels participants és un primer pas en aquest camí. El visionat d’aquests fragments i el debat en grup sobre ells permet als participants teixir un lligam entre les seves experiències d’apoderament i la possible via d’expressió d’aquestes.

La fotografia és un art molt útil per iniciar-se en l’observació de l’altre. Interrogar-se sobre què ens volen mostrar determinades fotografies és un aprenentatge per la mirada. Retratar-se entre sí, tots els participants del taller, ajuda a posar en pràctica la mirada a l’altre. Conèixer-lo a través del visor de la càmera.

El so és un vehicle imprescindible per a l’expressió de l’emoció. Els paisatges sonors formen part del nostre dia a dia. Escoltar-los és una forma més d’observació distanciada de la realitat. Entre els múltiples sons: la paraula. La teva paraula, com a expressió d’un JO, és una altra forma d’expressió i de reflexió.

Els visionats d’imatges i les escoltes de sons suggereixen unes primeres vies d’aproximar-se a les experiències individuals d’apoderament. Cal posar imatge i donar veu a allò que s’identifica com un element que ha intervingut de forma significativa en el procés de prendre determinades decisions. La visualització de les imatges dels altres participants crea lligams entre ells i esdevé una via per reflexionar sobre la pròpia experiència, contraposada a la dels altres. La discussió grupal permet escriure un primer esbós d’intencions per a la realització de les peces.

En grup o de forma individual, el procés d’enregistrar imatges i sons ha de traduir els plantejaments sorgits dels debats grupals. La llibertat creativa es manté durant el rodatge de les peces. La manera en com capturar aquestes imatges defineix la pròpia personalitat del participant del taller. Reflexiona sobre l’apoderament i troba en la pràctica de l’enquadrar i escoltar la realitat un procés creatiu d’apoderament.

El visionat dels primers muntatges de les peces audiovisuals com a centre de reflexió en grup. Què ens expliquen aquelles imatges sobre els processos d’apoderament tan individuals com col·lectius? Què aprenc d’observar els processos d’apoderament dels altres? Com puc convertir les emocions creades en accions d’apoderament tan individual com col·lectiu?

Mostrar els relats d’apoderament a la societat. Compartir l’apoderament amb els altres com una forma d’aprenentatge col·lectiu.